Els algorismes de recomanació de les grans plataformes de streaming no només actuen en la distribució. Ja condicionen la manera com es compon la música.

A més, afavoreixen formes de crear orientades a captar l’atenció immediata i generar una experiència breu i impactant, més que no pas a propiciar una escolta profunda i transformadora. 

He decidit no entrar en aquesta dinàmica i, des d'avui, canvio les condicions sota les quals publico la meva obra musical pròpia.

No vull que neixi sotmesa a aquesta lògica de recomanació. Hi ha música que necessita temps, retorn, presència i una relació més directa amb qui l’escolta.

Per això aquest espai a L’Aixeta serà el primer lloc de vida de la meva obra: un espai de creació diferent, sostingut per mecenes que no venen només a desbloquejar arxius, sinó a prendre part en una manera més exigent d’entendre la creació musical.

El primer cicle d’aquesta etapa és Simfonia dels petits infinits: dotze peces, una per mes de l'any, agrupades en quatre moviments. L'obra neix a partir de comentaris del públic a una proposta de dotze formes abstractes neutres i de les sensacions que diverses persones hi van projectar.

Llegeix el manifest que he publicat. I, si aquesta manera de crear i d’escoltar et ressona, creua el llindar i uneix-te a nosaltres.