He decidit canviar les condicions sota les quals publico la meva obra musical pròpia.

No vull que neixi sotmesa a la lògica dels algorismes de recomanació, la retenció immediata i el consum constant de continguts.

Hi ha música que necessita temps, retorn, presència i una relació més directa amb qui l’escolta. Per això aquest espai a L’Aixeta serà el primer lloc de vida de la meva obra: una cambra d’escolta sostinguda per mecenes que no venen només a desbloquejar arxius, sinó a prendre part en una manera més exigent d’entendre la creació musical.

El primer cicle d’aquesta etapa és Simfonia dels petits infinits, una obra en dotze moviments nascuda de formes abstractes i de les imatges que diverses persones hi van projectar. 

Si aquesta manera d’escoltar et ressona, llegeix el manifest. Si estàs d'acord, creua el llindar i uneix-te a nosaltres.